Una
abraçada a tothom!
Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".
Bon cap de setmana!!!!!!!!
Ha arribat l'estiu amb molta
força, i això significa per molts anar-se'n de vacances. És el que faré en els
pròxims dies!!!. Aquesta setmana és la última abans de l’agost en la que el
vostre bloc estarà descansant. Ens tornarem a veure al setembre. No em vull
acomiadar sense desitjar-te molta sort, i que no desisteixis a buscar la
felicitat que volem...
Ens passa en nombroses ocasions tant a
la feina com a casa. Has tingut una idea brillant o has pres una decisió que
consideres important i per descomptat penses que "tothom" pensarà
igual que tu i que va a compartir la teva idea i no ens adonem que sota aquesta
manera de pensar, ens movem erròniament. La cosa continua i resulta que entrem
en conflicte amb l’altre persona i comencem la batalla de qui té més raó i del
“i tu més!”. Comparteixo un extracte d’un article a Psyciencia titulat 7
pasos para convertir conversaciones difíciles en fáciles on els psicòlegs
Eric Barker i Albert J. Bernstein donen claus per millorar conflictes.
Encara que no ho he llegit, el llibre és del
Walter Riso, i aquest home és un referent en aquests temes. M’ho apunto a la
meva llista d’espera!. Una explicació? “Cómo ganar autoestima sin perder
asertividad.¿Por qué tememos negarnos a ciertas peticiones? ¿Por qué nos
sometemos ante los deseos de los demás? ¿Pensamos, acaso, que nuestra
autoestima es menos importante que satisfacer a los otros? El derecho a decir
no analiza el concepto de la asertividad, sus beneficios, sus límites
y las razones por las que, en general, tenemos miedo a decir no, como la
culpa anticipada y el temor a herir a los demás. De la mano de la psicología y
con un lenguaje sencillo pero a la vez profundo, el autor nos lleva a
comprender por qué en ocasiones, aun teniendo la opción de no hacerlo,
doblegamos nuestro espíritu a las exigencias del entorno.Debemos establecer una
ética personal que separe lo negociable de lo no negociable, el punto de no
retorno. El respeto por nosotros mismos y por nuestros valores debe anteponerse
a cualquier temor o deseo de agradar. El derecho a decir no nos explica el
concepto de asertividad y nos enseña a asumirla como cualidad necesaria para el
correcto desarrollo de nuestra personalidad.”
És una qualitat envejable, diria jo.
Crec que tots coneixem a aquestes persones que parlin amb qui parlin, (sigui de
classe alta o baixa, més agraciat o menys físicament, més intel.ligent o
menys...) sempre tenen aquest virtut de caure en gràcia. Però que té aquesta
persona que no tingui jo? ens preguntaríem... Comparteixo un article
aparegut a El confidencial i escrit per Héctor G. Barnés on parla sobre Las
9 cualidades que comparten las personas que caen siempre bien.