Els deures? els justos

M’agrada aquest vídeo! Et dona per reflexionar. Segurament alguns ja l’heu vist. Va estar de moda a les xarxes socials fa un temps, però no estaría malament mirar-ho de nou!

Us desitjo un molt bon dia sense moltes obligacions!

Què fan les persones intel·ligents amb la gent tòxica?

Ha passat l’estiu i tornem a la feina. Un bon plantejament interessant a treballar és aprendre a desprendre'ns d'aquesta gent tòxica que no ens aporta res si no que tot el contrari, ens treu tota l'energia que puguem tenir en un moment donat. Són aquestes persones que entren en jocs psicològics i que semblen que et volen i que t'escolten en tot moment però res més lluny de la realitat. Comparteixo un article de Okairy Zuñiga titulat Cómo lidian las personas inteligentes con la gente tóxica publicado i publicat a La mente es maravillosa a on parla de claus per enfrontar-se a la gent tòxica.

Et dono una cançó

Avui toca una de Silvio. És un cantautor cubà el Silvio Rodríquez que em va acompanyar i em va marcar en la meva adolescència, i precisament aquesta cançó és una de les meves !!!! 

Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".

Les preguntes de la vida

Una persona controvertida però que escriu molt bé pel meu gust. Ha fet llibres com Ética para Amador o El valor de educar molt interessants. Avui recomano un que em sembla molt interessant. Us deixo una explicació: “¿Para qué sirve la filosofía? Estamos acostumbrados a que la ciencia resuelva muchas de nuestras perplejidades y problemas, pero ciertas preguntas continúan abiertas porque no admiten ninguna solución definitiva y se repiten de generación en generación. Este libro quisiera ser una iniciación elemental a la reflexión filosófica, tanto para uso de quienes se acercan por primera vez al estudio de la filosofía en el bachillerato como de aquellos otros que a cualquier edad aspiran a conocer los fundamentos de esta tradición intelectual.”

7 passos per convertir converses difícils en fàcils

Ens passa en nombroses ocasions tant a la feina com a casa. Has tingut una idea brillant o has pres una decisió que consideres important i per descomptat penses que "tothom" pensarà igual que tu i que va a compartir la teva idea i no ens adonem que sota aquesta manera de pensar, ens movem erròniament. La cosa continua i resulta que entrem en conflicte amb l’altre persona i comencem la batalla de qui té més raó i del “i tu més!”. Comparteixo un extracte d’un article a Psyciencia titulat 7 pasos para convertir conversaciones difíciles en fáciles on elspsicòlegs Eric Barker i Albert J. Bernstein donen claus per millorar conflictes.

El mite de la caverna

M’agrada aquest Merlí que sortia a tv3!. I també m’ha agradat sempre Plató. Avui toca una del mite de la caverna!

Us desitjo un molt bon dia sortint de la vostra caverna!!!

L'aplaudiment més llarg

A tots ens agrada que ens reconeguin la feina que realitzem. És un element de motivació clau que serveix de motor per continuar fent bé les coses. Necessitem un aplaudiment metafòric imprescindible a la nostra vida quotidiana i també a l’àmbit laboral, i aquest reconeixement no cal que vingui de dalt sinó també entre els iguals. No us sembla? Vull compartir amb vosaltres un bonic i emocionant relat que es titula El aplauso más largo i extret del llibre La química de las relaciones de Ferràn Ramon-Cortés. 

Ara jo

Sempre m’ha agradat el Mario Alonso Puig. Us deixo un llibre molt interessant d’ell. Aquí la referencia…”Cuando la vida nos desafía, es necesario que despierte y aflore todo ese mundo de posibilidades que cada uno de nosotros alberga en su interior. La investigación en el campo de la Medicina, de la Psicología y de la Filosofía nos ayuda a dibujar en medio de la complejidad y de la incertidumbre ese camino que lleva a la plenitud.
Convertidos en «peregrinos» en esta senda de crecimiento y evolución, vamos despertando a esa realidad más amplia, a una realidad que está definida no tanto por lo que hacemos, sino, sobre todo, por aquello que somos.”

¡I tu! tornes amb les piles carregades?

No us ha passat això que quan arribes de les vacances a la feina amb les "piles carregades", de sobte et trobes amb els mateixos cabrons de sempre ... Tinc un bon amic que diu que això de les piles carregades és un conte. No li falta raó. El seu plantejament és senzill. S'ho ha passat d'allò més bé en el seu lloc de vacances, i no vol tornar. Però ha de tornar i quan torni, segurament el seu estat anímic no serà de piles carregades si no de piles que estan pensant en tornar.No és un cas preocupant el del meu amic. Té l'actitud necessària per fer el canvi ràpidament. Quan la situació és extrema, els psicòlegs li han posat un nom (sembla que  tot s’ha d’etiquetar), estrès postvacacional.