Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".
Bon any!!!!!!!!
Aquesta setmana
aconsello un llibre del Juan Manuel Opi, que parla sobre la intel.ligència des
de la perspectiva de l’anàlisi transaccional…Una explicació del llibre?... La inteligencia inteligente es una obra amena y a la
vez profunda, diseñada como un mapa de ruta, a través del cual Juan Manuel Opi,
apasionado del comportamiento humano, acompaña al lector a realizar una
travesía fascinante hacia su autoconocimiento. Opi nos describe una novedosa
teoría sobre la inteligencia y nos ofrece una serie de herramientas muy útiles
en forma de autotest para llevarlo todo a la práctica. Este libro también nos
propone acciones de cambio para lograr una mejor gestión y calidad en nuestras
vidas.
Crec que només sap el que és la soledat aquell que
l'ha patit, i és que com a persones que som necessitem tenir vincles amb els
altres. No obstant això, quan passem un mal moment ens tanquem en nosaltres
mateixos i no sabem sortir. Depèn de nosaltres mateixos superar els moments de
soledat. Comparteixo, aquesta vegada un article d’investigació sobre el tema
de la soledat publicat a La Vanguardia i titulat Si quieren vivir más
años, pasen menos tiempo solos.
És d'un bon amic meu! El Dani Gabarró va ser el meu monitor a
l'esplai quan era petit, i és un plaer escoltar-lo. Ha fet un llibre prou
interessant. El podeu trobar a Boira editorial. L'explicació del llibre?...
A l'entrada d'avui, us convido a reflexionar sobre
aquestes excuses que ens posem per no fer allò que volem. Sí, ja ho se! Ja ho
hem parlat en altres entrades d'aquest blog, però potser ara és el moment de
plantejar-s'ho i arribar a aquest punt de buidar la motxilla d'excuses i
omplir-les d’oportunitats. Us convido a llegir l'article de Raimon
Samsó publicat a El País fa uns mesos i que titula Tolerancia cero con
las excusas.
"Afortunat
l'home que es riu de si mateix, no li faltarà motiu de diversió" deia
Habib Bourguiba. Saber riure d'un mateix és un art, sempre que es faci no amb
l'objectiu de sentir-se menor sinó des de l'art de si voleu riure dels altres (amb
els altres), el primer que has de fer és començar per tu mateix. Riure d'un
mateix és la millor teràpia per afrontar els problemes del teu dia a dia. En
lloc d'enfadar-se sovint quan les coses no et surten tan bé com voldries, no
estaria malament que relativitzem i acceptem la situació amb optimisme, si saps
que té solució. Us deixo amb un article de la psicòloga i amiga Jenny Moix, titulat Relativizar con humor.
El programa del
Gaspar Hernández ha sigut tot un referent a la ràdio. En aquest llibre fa reflexions
sobre la vida a partir de les converses mantingudes en el seu programa L’ofici
de viure. Una explicació del llibre és aquesta...