Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".
Bon any!!!!!!!!
Aquesta setmana
aconsello un llibre del Juan Manuel Opi, que parla sobre la intel.ligència des
de la perspectiva de l’anàlisi transaccional…Una explicació del llibre?... La inteligencia inteligente es una obra amena y a la
vez profunda, diseñada como un mapa de ruta, a través del cual Juan Manuel Opi,
apasionado del comportamiento humano, acompaña al lector a realizar una
travesía fascinante hacia su autoconocimiento. Opi nos describe una novedosa
teoría sobre la inteligencia y nos ofrece una serie de herramientas muy útiles
en forma de autotest para llevarlo todo a la práctica. Este libro también nos
propone acciones de cambio para lograr una mejor gestión y calidad en nuestras
vidas.
Crec que només sap el que és la soledat aquell que
l'ha patit, i és que com a persones que som necessitem tenir vincles amb els
altres. No obstant això, quan passem un mal moment ens tanquem en nosaltres
mateixos i no sabem sortir. Depèn de nosaltres mateixos superar els moments de
soledat. Comparteixo, aquesta vegada un article d’investigació sobre el tema
de la soledat publicat a La Vanguardia i titulat Si quieren vivir más
años, pasen menos tiempo solos.
És d'un bon amic meu! El Dani Gabarró va ser el meu monitor a
l'esplai quan era petit, i és un plaer escoltar-lo. Ha fet un llibre prou
interessant. El podeu trobar a Boira editorial. L'explicació del llibre?...
A l'entrada d'avui, us convido a reflexionar sobre
aquestes excuses que ens posem per no fer allò que volem. Sí, ja ho se! Ja ho
hem parlat en altres entrades d'aquest blog, però potser ara és el moment de
plantejar-s'ho i arribar a aquest punt de buidar la motxilla d'excuses i
omplir-les d’oportunitats. Us convido a llegir l'article de Raimon
Samsó publicat a El País fa uns mesos i que titula Tolerancia cero con
las excusas.
"Afortunat
l'home que es riu de si mateix, no li faltarà motiu de diversió" deia
Habib Bourguiba. Saber riure d'un mateix és un art, sempre que es faci no amb
l'objectiu de sentir-se menor sinó des de l'art de si voleu riure dels altres (amb
els altres), el primer que has de fer és començar per tu mateix. Riure d'un
mateix és la millor teràpia per afrontar els problemes del teu dia a dia. En
lloc d'enfadar-se sovint quan les coses no et surten tan bé com voldries, no
estaria malament que relativitzem i acceptem la situació amb optimisme, si saps
que té solució. Us deixo amb un article de la psicòloga i amiga Jenny Moix, titulat Relativizar con humor.
El programa del
Gaspar Hernández ha sigut tot un referent a la ràdio. En aquest llibre fa reflexions
sobre la vida a partir de les converses mantingudes en el seu programa L’ofici
de viure. Una explicació del llibre és aquesta...
Què ens passa quan et deixes anar i permets que et ataquin la teva
identitat, al que ets? En moltes ocasions ens passa, i permetem l'erosió. De
vegades ens relaxem en el nostre dia a dia, però quan ens permetem aquesta
erosió dels altres, cal tenir en compte que algunes vegades es poden produir
bretxes que fan enfonsar un vaixell. Comparteixo un article de Pilar Jericó trobat
al seu bloc, titulat Cuidado con las ventanas
rotas en nuestra vida.
Si t’estimes,
pots estimar als altres! Si et respectes, pots respectar els altres !. Estem
d'acord ?. Crec que tots i totes pensarem que la teoria és aquesta, però
quantes vegades ens trobem amb persones que es salten la primera premissa?. Una
cosa és empatitzar amb els altres i complaure als altres i una altra molt
diferent és anar de "salvador" patològic. Us deixo un article
del colega Borja Vilaseca titulat ¿Generoso o dependiente?.
Em va agradar
molt aquest llibre!!!. George Escribano, psicoterapeuta i analista
transaccional juntament amb l’Álex Rovira ens mostren a "El benefici"
de manera amena i didàctica com una persona que ha perdut la fe en el futur de
la seva empresa pot crear benestar al seu voltant, rellançar als seus empleats
i reconquerir els seus anhels basant-se en les innovadores teories de la
Psicosocioeconomía, que s'exposen al final de l'obra. És un llibre
imprescindible per aprendre a gestionar la qualitat des de la consciència i des
de la comprensió de la nostra personalitat, que ens ajudarà a crear el
veritable benefici.
Fa uns dies escoltava a
una col·lega parlar sobre ser triomfador a la vida, i em parlava del triomf
d’una manera molt diferent a la que entenem normalment. Aquesta col·lega citava
a la psicoterapeuta americana Muriel James i referint-se a un llibre seu, Nascuts
per triomfar, em llegia un text molt revelador. A continuació
transcric el text...
Segurament ja l’heu vist, però crec que está bé
veure’l de nou. La seva manera de parlar amb aquest punt de sentit de l’humor
m’agrada. És el Carles Capdevila i ens parla de l’educació dels nostres fills i
filles. Molt recomenable per gaudir d’una bona estona! Molta força Carles!!!
El llibre
d'avui tracta de l'art de la conversa. Sembla mentida però encara tenim molt
d'aprendre a l'hora de dialogar amb el del costat. El llibre es titula Conversación i es de Theodore Zeldin. Us deixo una
breu explicació:
La paraula
por és un tabú en la nostra societat. Som presos del vocabulari que fem servir
amb nosaltres mateixos. En moltes ocasions la por ens paralitza i no ens deixa
actuar de manera proactiva en el nostre dia a dia, i un dels primers
plantejaments que un s'ha de fer és si realment parlem de por o d'una altra
cosa. Hem d'aprendre a ridiculitzar la por perquè no s'apoderi de nosaltres. Comparteixo un article
de Ferran Ramon Cortés publicat fa un temps a El País i titulat El miedo ¿estimula o paraliza?
(Per problemes a l'ordinador el divendres no va poder sortir aquest post).
Crec que tots
i totes pensem que estem en un moment de crisi que provoca molta desconfiança a
les persones. És curiós perquè a la vegada, aquesta confiança és imprescindible
per poder tirar endavant. En el món de les organitzacions hem d'aprendre molt a
treballar des de la col · laboració i no des de la competició entre nosaltres.
Són temps de canvi, i la confiança depèn de nosaltres i únicament de
nosaltres. Us deixo un article aparegut a El Confidencial,
titulat Los cuatro mejores consejos para conseguir la plena confianza de
los demás, en el que parlen del tema.
Quan parlem o transmetem un missatge hem de saber que el nostre cos i els
nostres gestos, i també el to de veu, volum, ritme ,etc intervenen i és bo
saber-ho per que el missatge que volem transmetre arribi a on volem que arribi. ¡Ah!
la importància de la comunicació no verbal per tenir aquella confiança que
volem amb l'altre. Us deixo un article de Ferran Ramon-Cortés que
parla sobre el tema Los mensajes de nuestros gestos.
Una altre que
és un clàsic!!. Es diu Fish! La eficacia radica en su
capacidad de motivación. Està molt bé! Espero que us agradi!. Un
resum? aquí està...
No
estem acostumats a discutir. La discussió en si hauria de ser enriquidora a
l'hora de buscar solucions. Quan parlem de discutir, ens deixem portar per les
emocions i en lloc de centrar-nos en construir, ens centrem més en el problema,
acabant per criticar "destructivament" a l'altre. I aquí comencen els
problemes! Potser perquè ho rebem com un atac personal, i potser també perquè
qui critica, realment ho fa amb la intenció de fer mal a l'altra persona.
Ha
passat l’estiu i tornem a la feina. Un bon plantejament interessant
a treballar és aprendre a desprendre'ns d'aquesta
gent tòxica que no ens aporta res si no que tot
el contrari, ens treu tota l'energia que puguem tenir en
un moment donat. Són aquestes persones
que entren en jocs psicològics i que semblen que
et volen i que t'escolten en tot moment però
res més lluny de la realitat. Comparteixo un article de Okairy
Zuñiga titulat Cómo lidian las personas inteligentes con la gente
tóxica publicado i publicat a La mente es maravillosa a on parla de claus
per enfrontar-se a la gent tòxica.
Una
persona controvertida però que escriu molt bé pel meu gust. Ha fet llibres
com Ética para Amador o El valor de educar molt
interessants. Avui recomano un que em sembla molt interessant. Us deixo una
explicació: “¿Para qué sirve la filosofía? Estamos acostumbrados a que la
ciencia resuelva muchas de nuestras perplejidades y problemas, pero ciertas
preguntas continúan abiertas porque no admiten ninguna solución definitiva y se
repiten de generación en generación. Este libro quisiera ser una iniciación
elemental a la reflexión filosófica, tanto para uso
de quienes se acercan por primera vez al estudio de la filosofía en el
bachillerato como de aquellos otros que a cualquier edad aspiran a conocer los
fundamentos de esta tradición intelectual.”
Ens passa en nombroses ocasions tant a la feina com a casa. Has tingut una idea brillant o has pres una decisió que consideres important i per descomptat penses que "tothom" pensarà igual que tu i que va a compartir la teva idea i no ens adonem que sota aquesta manera de pensar, ens movem erròniament. La cosa continua i resulta que entrem en conflicte amb l’altre persona i comencem la batalla de qui té més raó i del “i tu més!”. Comparteixo un extracte d’un article a Psyciencia titulat 7 pasos para convertir conversaciones difíciles en fáciles on elspsicòlegs Eric Barker i Albert J. Bernstein donen claus per millorar conflictes.
A tots ens agrada que ens reconeguin la feina que realitzem. És un element
de motivació clau que serveix de motor per continuar fent bé les coses.
Necessitem un aplaudiment metafòric imprescindible a la nostra vida quotidiana
i també a l’àmbit laboral, i aquest reconeixement no cal que vingui de dalt
sinó també entre els iguals. No us sembla? Vull compartir amb vosaltres un
bonic i emocionant relat que es titula El aplauso más largo i
extret del llibre La química de las relaciones de Ferràn
Ramon-Cortés. 
Ha arribat l'estiu amb molta
força, i això significa per molts anar-se'n de vacances. És el que faré en els
pròxims dies!!!. Aquesta setmana és la última abans de l’agost en la que el
vostre bloc estarà descansant. Ens tornarem a veure al setembre. No em vull
acomiadar sense desitjar-te molta sort, i que no desisteixis a buscar la
felicitat que volem...