
El departamento de Recursos Humans va apostar per aquest projecte i crec
que els hem de felicitar per això. Els primers cursos eren clau per veure si
"això funcionava" i no va fallar ningú. Des del primer moment vaig
escoltar feedbacks molt positius i això ens va animar a continuar. Sou
vosaltres els que heu fet que el projecte funcionés fins al final. Crec que hem
viscut moments de reflexió, moments de compartir experiències, moments de
riure... de molt riure i també moments més emocionants, perquè no cal oblidar
que parlem del que ens passa en el dia a dia, i som "personetes", cal
recordar-lo.
Per la meva
part em porto molts moments xulos per a la “meva motxilla”. Us agraeixo tots
els moments de complicitat que m'heu donat. És bonic que et vegin no com el
"profe" sinó com el Carlos, un tio que no té cap veritat absoluta i
que es dedica a transmetre i compartir allò del que sap una mica sempre des de
la humilitat. Us agraeixo aquests moments de confiança en els que m'heu
"agafat" tot sol, sigui per email o en persona, per compartir
experiències més personals i en els que em demanaveu consell. Us he de dir, que
per a mi, ha sigut un dels reptes més xulos de la meva carrera profesional,
formar part d'aquest projecte i des del principi em vau fer sentir com un més.
Espero que
ens veiem aviat ...
Mientras
tanto recibir muchos besos y abrazos calurosos!!!
Us deixo amb
una d’aquelles cançons, que precisament va ser com va començar aquest blog!!!
Fins quan vulgueu!!!!! Ah! i recordeu que sempre em podreu trobar a Carles Marcos o Juega en equipo, i també a Facebook, Twitter o a Linkedin…!!!
Carles,
ResponEliminaCada cop em refermo més en que la vida et posa pel camí a persones que, tot i no es quedin, arriben amb un objectiu concret, per enriquir-te, amb moments, amb emocions, que et sacsegin per dins ....i ja es queden per sempre!!
Ha estat, doncs, un plaer poder conèixer-te.
I un plaer també haver compartit aquestes sessions amb tants companys.
Fins sempre!
Bon dia Carles,
ResponEliminano vull deixar passar l'oportunitat de fer la meva aportació, abans d'acomiadar-te, no he participat gaire en el blog, però l'ocasió s'ho mereix.
Aquest any s'ha fet molt curt, en part gràcies a les aportacions setmanals i als tallers que tots esperàvem impacients.
M'has ajudat molt a portar la motxilla, no sé si sempre podré posar en pràctica el que he après, però ho he après. No sé si m'explico.
També vull fer menció d'un llibre que es va creuar en el meu camí fa anys.
«El tren de la vida» de Antonio Luís Bonilla Martos (Ed. Circulo Rojo)
Gràcies per haver pujat al meu tren.
Salut i fins aviat.
Marga
Carles,
ResponEliminaGràcies mils per tot!!!.
Et continuaré escoltant o llegint virtualment.
Ha estat un privilegi compartir amb un "crack del coco" com tu.
Besos y abrazos calurosos per a tu també.
Isa
Gràcies pel super feedback que em doneu!!!! Los bomboncitos, que no caquitas, son fundamentals per les motxiles que portem per tirar endavant!!!!!
ResponEliminaHola Carles! Moltes gràcies a tu per la teva energia -que alhora transmet calma-, que ens has donat en cadascuna de les sessions, a més dels coneixementes i continguts. Molta sort!!! I arreveure... Petons.
ResponElimina