Això és tot amics i amigues!!! Fins sempre

Això s'acaba! Per a mi ha sigut  tot un plaer compartir amb bona gent una de les meves passions que és transmetre allò que vaig aprendre a través dels estudis o les experiències. Encara recordo el primer taller que vaig fer amb vosaltres. Vaig decidir per començar ser arriscat amb aquell "sketch" sobre les emocions. Reconec que en algun moment vaig pensar que el curs o el projecte  “se me iba de las manos” per les cares que veia.  Uff! Sort que es va arreglar!!!. Durant aquest gairebé un any, s'han realitzat sis tallers amb diferents edicions cadascuna, en què hem intentat introduir-nos en aquest món del desenvolupament personal i professional que tant ens fa falta. Són dues coses que van unides i que cal no oblidar.

El departamento de Recursos Humans va apostar per aquest projecte i crec que els hem de felicitar per això. Els primers cursos eren clau per veure si "això funcionava" i no va fallar ningú. Des del primer moment vaig escoltar feedbacks molt positius i això ens va animar a continuar. Sou vosaltres els que heu fet que el projecte funcionés fins al final. Crec que hem viscut moments de reflexió, moments de compartir experiències, moments de riure... de molt riure i també moments més emocionants, perquè no cal oblidar que parlem del que ens passa en el dia a dia, i som "personetes", cal recordar-lo.

Per la meva part em porto molts moments xulos per a la “meva motxilla”. Us agraeixo tots els moments de complicitat que m'heu donat. És bonic que et vegin no com el "profe" sinó com el Carlos, un tio que no té cap veritat absoluta i que es dedica a transmetre i compartir allò del que sap una mica sempre des de la humilitat. Us agraeixo aquests moments de confiança en els que m'heu "agafat" tot sol, sigui per email o en persona, per compartir experiències més personals i en els que em demanaveu consell. Us he de dir, que per a mi, ha sigut un dels reptes més xulos de la meva carrera profesional, formar part d'aquest projecte i des del principi em vau fer sentir com un més.

Espero que ens veiem aviat ...

Mientras tanto recibir muchos besos y abrazos calurosos!!!

Us deixo amb una d’aquelles cançons, que precisament va ser com va començar aquest blog!!!

Fins quan vulgueu!!!!! Ah! i recordeu que sempre em podreu trobar a Carles Marcos o Juega en equipo, i també a Facebook, Twitter o a Linkedin…!!! 

El senyor Bloc vol acomiadar-se!!!

Ep! Aquesta setmana és la del comiat. Estem acabant el projecte i també està acabant el bloc!!! Aquesta setmana és la última. Em comenta el senyor Bloc que durant pràcticament un any us ha acompanyat en aquest projecte en el que “he de dir que m’heu donat molt” (diu ell). Donar i rebre és la llei més important d’aquesta vida i que algunes vegades oblidem. Em diu que falta poc per acomiadar-se però també diu que “estic aquí pel que vulgueu”. És bona gent aquest Bloc!!!.  Us deixa un poema de l’amic Jorge Bucay...

Si tu canvies, tot canvia

M'agrada el títol de l'article i és que és així. Ens preocupem molt per canviar coses que no podem canviar, simplement perquè no depèn de nosaltres i ens despreocupem del que si podem canviar, i no ens donem compte en el durant, que si canviem nosaltres la resta, que és tot el que ens envolta , té possibilitats de canviar. Si no ho fem així, simplement és impossible. Comparteixo un article de Francesc Miralles aparegut al diari El País fa un temps i que titula Si tú cambias, todo cambia.

Una de frases inspiradores

Ara que comencem Canviar per millorar, que us sembla aquelles cites que ajuden en el camí.  Ara toca llegir frases que en un moment donat ens poden inspirar. Hi han moltes, i he fet un recopilatori!!!!

Quina t'agrada més? Ja saps, si tens alguna ...comparteix!!!

21 dies per desestressar-nos

Què us sembla si posats a adquirir nous hàbits, vam començar per un pla senzill per desestresarnos ?. Són 21 dies! En què cada dia t'has de centrar en alguna cosa específic. Són coses fàcils que perquè no, un pot començar a fer perquè així d'aquesta manera, puguem veure les coses d'un altre color. 'Allà va el pla !!

Tingues una xerrada inoblidable

Tenim poc temps per reunir-nos amb nosaltres mateixos i seria molt convenient fer-ho. Seria una cosa així com aquest diàleg intern però no des d'aquest costat negatiu i pessimista que tots tenim. Parlem molt amb nosaltres mateixos al cap del dia però poques d'aquestes converses són constructives perquè ens ajudin a buscar el camí cap a la felicitat. Comparteixo un molt bon article del gran coach i bon amic meu Mariano Tamagnini a on ens dona pistes d’aquestes converses importants amb un mateix. El titula Ten una charla inolvidable.

Això és el que els psicòlegs aconsellen per recuperar l'autoestima

Com anem d'autoestima? Pensem més en les nostres debilitats que en les nostres fortaleses? Em miro al mirall i no m'agrado? Quan faig reflexió en les coses que penso i faig ... m'agrado?. Perquè no comences a dir-te cada dia que tu vals molt ..., amb els teus pros i els teus contres.

Us convido a llegir un article de Carlota Fominoya al diari abc, titulat Esto es lo que los Psicólogos aconsejan para recuperar la autoestima en el que parla sobre el tema.

Parlant amb Joan Garriga

I continuant amb el Joan Garriga del que recordava al bloc fa uns dies, un dels seus llibres. El vaig tenir com a mestre de constelacions familiars i et fa reflexionar sobre coses que en el dia a dia ens costa posar-nos! No et deixa indiferent! Estem a la recerca continuament d'aquella felicitat que ens dongui plaer per la vida que portem. Joan Garriga és psicóleg humanista i terapeuta Gestalt. Va introduir a Bert Hellinger a Espanya. Imparteix formació en constelacions familiars per tot el mon. Deixeble i col.laborador de Claudio Narnajo i format en PNL, abordatge Ericksonià i mètodes escènics i corporals, és cocreador del Institut Gestalt a Barcelona i escriptor. Us deixo una entrevista que li van fer a La Vanguardia sobre el llibre  "La llave de la buena vida"

Perquè serveix el patiment?

No estem acostumats a patir, i és que no ens han educat per això. Sembla que només estem per aquelles emocions "positives" que ens toca patir, no sabem que fer. Ens costa tenir mecanismes per superar el patiment, i un d'ells és sens dubte els aprenentatges que podem obtenir de les experiències. 

Comparteixo un article de la psicòloga Irene Orce titulat ¿Para que sirve el sufrimiento? i publicat a la Vanguardia.

Gent tòxica

Crec que tothom estarà d’acord en que ens hem de rodejar de persones que ens aportin felicitat  i intentar “eliminar” de la nostra vida a aquelles persones toxiques que tenen como a objectiu treure’t tota l’energía. Hem d’aprendre a detectar quines persones del nostre voltant son d’un grup o de l’altre. Comparteixo un article que va sortir a El periódico i escrit pel psicòleg Tomás Navarro titulat Gente tóxica.

9 maneres de gestionar l'estrès

El dia a dia ens menja, i la pressió que cada vegada més sentim en l'àmbit laboral per exemple, ens fa que actuem d'una manera algunes vegades irreconeixible, i és que ens coneixem poc i ens sembla normal qualsevol tipus de reacció que tenim amb els altres. No ens adonem i no li donem importància que en algunes ocasions l'estrès ens pot. Ens sembla normal! i no sabem que hi ha diferents eines per poder gestionar aquest estrès.

Comparteixo un article publicat a la web cromos en el que parlen de 9 maneras de manejar el estrés.

Deu pautes per eliminar les nostres escombraries emocionals

Quina diferència hi ha entre aquella persona que té "problemes" en el dia a dia, però s'aixeca sempre amb ganes i aquell que en el dia a dia té "petits problemes" i es submergeix en la sensació de que és la fi del món? El nostre estat d'ànim està influenciat pel que pensem, i segons com actuem podem tenir més o menys estrès.

Comparteixo les reflexions de la psicòloga Ciara Molina en un article publicat al diari ABC i titulat Diez pautas para eliminar nuestra basura emocional, en el que parla de diferents remeis per ser més positiu.

Gandhi, la pau és el camí

En aquests temps que corren és bo recordar de tant en tant frases que ens ajuden a créixer. Fa uns dies era l'aniversari de la mort de Gandhi i està bé recordar algunes frases que van quedar en la història. El recull Catorze en el seu article Gandhi, la pau és el camí.

Jo crido als meus fills

Volem ser perfeccionistes en tot i això no és possible! Hem de ser conscients. Ens costa molt assumir aquest fet. Ens passa a la feina i en la nostra vida quotidiana. Per posar un exemple, ens passa també amb els nostres fills. Volem arribar a l'excel·lència amb ells, però hem de saber també que som "personetes" que cometem errors. Us deixo un article que m'ha semblat interessant que es va publicar al blog Princesas y princesos i titulat Yo grito a mis hijos.

Por a perdre's alguna cosa

Anem de pressa a tot arreu i tenim la sensació de no tenir temps per a res. Patim constantment i no ens adonem que algunes de les coses que fem no tenen cap sentit en la nostra vida, i no obstant això ens perdem allò que des de la reflexió sí que li hauríem de dedicar temps. És la societat de la immediatesa i el superflu.Comparteixo un article de l’amiga Jenny Moix publicat a El País i titulat Miedo a perderse algo.

16 coses que he après aquest 2016

La Gemma Mercadal em passava fa uns dies aquest article de l’amic Carles Capdevila titulat 16 coses que he après aquest 2016. Penso que dona per reflexionar…Què us sembla?

"1. Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres.

10 falsos mites sobre l'ansietat

Per a molts de vosaltres, els caps de setmana o les vacances com les que hem passat són un bona oportunitat per trobar tranquil·litat i relax després de temps de pressió pel tipus de treball que puguem tenir. Sens dubte, és moment per treure'ns de sobre aquest estrès acumulat amb activitats que ajudin a això, però no ens enganyem, en molts casos el problema és de base. Si no fem res més, a la tornada tornarem a estar igual, és a dir entrarem de nou en aquest estat de pressió i ansietat que ens produeix el dia a dia laboral.

Comparteixo un article de Lindsay Holmes en el que parla del tema i que titula 10 falsos mitos sobre la ansiedad a El Huffington Post.

Per què has de deixar que els teus fills s'avorreixin

Ja arriben els reis! que diu la cançó, i com no podia ser menys és moment de demanar  tot el que hi hagi per estar contents, només faltaria !. Ai! Estem en aquesta societat algunes vegades hedonista on el plaer és el primordial i per això els demanem tot allò que ens proporcioni tota la satisfacció existent, i no està malament que consti. La vida són quatre dies i anem pel tercer. Però no només content amb això, també intentem donar tot allò als nostres. Sí, als fills! El papa o mama m'avorreixo ens posa dels nervis. Comparteixo un article interessant publicat a El País titulat Por qué debes dejar que tus hijos se aburran i escrit  per Ana Camarero.

No t'aturis!!!

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.

Si voleu viure més anys, passeu menys temps sols

Crec que només sap el que és la soledat aquell que l'ha patit, i és que com a persones que som necessitem tenir vincles amb els altres. No obstant això, quan passem un mal moment ens tanquem en nosaltres mateixos i no sabem sortir. Depèn de nosaltres mateixos superar els moments de soledat. Comparteixo, aquesta vegada un article d’investigació sobre el tema de la soledat publicat a La Vanguardia i titulat Si quieren vivir más años, pasen menos tiempo solos.