Si voleu viure més anys, passeu menys temps sols

Crec que només sap el que és la soledat aquell que l'ha patit, i és que com a persones que som necessitem tenir vincles amb els altres. No obstant això, quan passem un mal moment ens tanquem en nosaltres mateixos i no sabem sortir. Depèn de nosaltres mateixos superar els moments de soledat. Comparteixo, aquesta vegada un article d’investigació sobre el tema de la soledat publicat a La Vanguardia i titulat Si quieren vivir más años, pasen menos tiempo solos.

Tolerància zero amb les excuses

A l'entrada d'avui, us convido a reflexionar sobre aquestes excuses que ens posem per no fer allò que volem. Sí, ja ho se! Ja ho hem parlat en altres entrades d'aquest blog, però potser ara és el moment de plantejar-s'ho i arribar a aquest punt de buidar la motxilla d'excuses i omplir-les d’oportunitats.  Us convido a llegir l'article de Raimon Samsó publicat a El País fa uns mesos i que titula Tolerancia cero con las excusas.

Relativitzar amb humor

"Afortunat l'home que es riu de si mateix, no li faltarà motiu de diversió" deia Habib Bourguiba. Saber riure d'un mateix és un art, sempre que es faci no amb l'objectiu de sentir-se menor sinó des de l'art de si voleu riure dels altres (amb els altres), el primer que has de fer és començar per tu mateix. Riure d'un mateix és la millor teràpia per afrontar els problemes del teu dia a dia. En lloc d'enfadar-se sovint quan les coses no et surten tan bé com voldries, no estaria malament que relativitzem i acceptem la situació amb optimisme, si saps que té solució. Us deixo amb un article de la psicòloga i amiga Jenny Moix, titulat Relativizar con humor.

Compte amb les finestres trencades a la nostra vida

Què ens passa quan et deixes anar i permets que et ataquin la teva identitat, al que ets? En moltes ocasions ens passa, i permetem l'erosió. De vegades ens relaxem en el nostre dia a dia, però quan ens permetem aquesta erosió dels altres, cal tenir en compte que algunes vegades es poden produir bretxes que fan enfonsar un vaixell. Comparteixo un article de Pilar Jericó trobat al seu bloc, titulat Cuidado con las ventanas rotas en nuestra vida.

Generós o dependent

Si t’estimes, pots estimar als altres! Si et respectes, pots respectar els altres !. Estem d'acord ?. Crec que tots i totes pensarem que la teoria és aquesta, però quantes vegades ens trobem amb persones que es salten la primera premissa?. Una cosa és empatitzar amb els altres i complaure als altres i una altra molt diferent és anar de "salvador" patològic. Us deixo un article del colega Borja Vilaseca titulat ¿Generoso o dependiente?.

Nascuts per triomfar

Fa uns dies escoltava a una col·lega parlar sobre ser triomfador a la vida, i em parlava del triomf d’una manera molt diferent a la que entenem normalment. Aquesta col·lega citava a la psicoterapeuta americana Muriel James i referint-se a un llibre seu, Nascuts per triomfar, em llegia un text molt revelador. A continuació transcric el text...

L'enfermetat d'estar ocupat

No tenim  temps per res, i lo més preocupant és que ens perdem molt en el camí. Ens pregunta un amic, com estàs? i contestem, bé per compromís. En el fons sabem que no afegim res més per no molestar, perquè segur que ha de fer coses més importants que escoltar-me. Ens hem acostumat molt a aquesta creença i això sens dubte ens deshumanitza cada vegada més. Comparteixo un article molt interessant de Omid Safi i traduit en la web Al gluten buena cara, i que es titula La enfermedad de estar ocupado.

La por, estimula o paralitza?

La paraula por és un tabú en la nostra societat. Som presos del vocabulari que fem servir amb nosaltres mateixos. En moltes ocasions la por ens paralitza i no ens deixa actuar de manera proactiva en el nostre dia a dia, i un dels primers plantejaments que un s'ha de fer és si realment parlem de por o d'una altra cosa. Hem d'aprendre a ridiculitzar la por perquè no s'apoderi de nosaltres. Comparteixo un article de Ferran Ramon Cortés publicat fa un temps a El País i titulat El miedo ¿estimula o paraliza?