21 dies per desestressar-nos

Què us sembla si posats a adquirir nous hàbits, vam començar per un pla senzill per desestresarnos ?. Són 21 dies! En què cada dia t'has de centrar en alguna cosa específic. Són coses fàcils que perquè no, un pot començar a fer perquè així d'aquesta manera, puguem veure les coses d'un altre color. 'Allà va el pla !!

Tingues una xerrada inoblidable

Tenim poc temps per reunir-nos amb nosaltres mateixos i seria molt convenient fer-ho. Seria una cosa així com aquest diàleg intern però no des d'aquest costat negatiu i pessimista que tots tenim. Parlem molt amb nosaltres mateixos al cap del dia però poques d'aquestes converses són constructives perquè ens ajudin a buscar el camí cap a la felicitat. Comparteixo un molt bon article del gran coach i bon amic meu Mariano Tamagnini a on ens dona pistes d’aquestes converses importants amb un mateix. El titula Ten una charla inolvidable.

Això és el que els psicòlegs aconsellen per recuperar l'autoestima

Com anem d'autoestima? Pensem més en les nostres debilitats que en les nostres fortaleses? Em miro al mirall i no m'agrado? Quan faig reflexió en les coses que penso i faig ... m'agrado?. Perquè no comences a dir-te cada dia que tu vals molt ..., amb els teus pros i els teus contres.

Us convido a llegir un article de Carlota Fominoya al diari abc, titulat Esto es lo que los Psicólogos aconsejan para recuperar la autoestima en el que parla sobre el tema.

Parlant amb Joan Garriga

I continuant amb el Joan Garriga del que recordava al bloc fa uns dies, un dels seus llibres. El vaig tenir com a mestre de constelacions familiars i et fa reflexionar sobre coses que en el dia a dia ens costa posar-nos! No et deixa indiferent! Estem a la recerca continuament d'aquella felicitat que ens dongui plaer per la vida que portem. Joan Garriga és psicóleg humanista i terapeuta Gestalt. Va introduir a Bert Hellinger a Espanya. Imparteix formació en constelacions familiars per tot el mon. Deixeble i col.laborador de Claudio Narnajo i format en PNL, abordatge Ericksonià i mètodes escènics i corporals, és cocreador del Institut Gestalt a Barcelona i escriptor. Us deixo una entrevista que li van fer a La Vanguardia sobre el llibre  "La llave de la buena vida"

Perquè serveix el patiment?

No estem acostumats a patir, i és que no ens han educat per això. Sembla que només estem per aquelles emocions "positives" que ens toca patir, no sabem que fer. Ens costa tenir mecanismes per superar el patiment, i un d'ells és sens dubte els aprenentatges que podem obtenir de les experiències. 

Comparteixo un article de la psicòloga Irene Orce titulat ¿Para que sirve el sufrimiento? i publicat a la Vanguardia.

Gent tòxica

Crec que tothom estarà d’acord en que ens hem de rodejar de persones que ens aportin felicitat  i intentar “eliminar” de la nostra vida a aquelles persones toxiques que tenen como a objectiu treure’t tota l’energía. Hem d’aprendre a detectar quines persones del nostre voltant son d’un grup o de l’altre. Comparteixo un article que va sortir a El periódico i escrit pel psicòleg Tomás Navarro titulat Gente tóxica.

9 maneres de gestionar l'estrès

El dia a dia ens menja, i la pressió que cada vegada més sentim en l'àmbit laboral per exemple, ens fa que actuem d'una manera algunes vegades irreconeixible, i és que ens coneixem poc i ens sembla normal qualsevol tipus de reacció que tenim amb els altres. No ens adonem i no li donem importància que en algunes ocasions l'estrès ens pot. Ens sembla normal! i no sabem que hi ha diferents eines per poder gestionar aquest estrès.

Comparteixo un article publicat a la web cromos en el que parlen de 9 maneras de manejar el estrés.

Deu pautes per eliminar les nostres escombraries emocionals

Quina diferència hi ha entre aquella persona que té "problemes" en el dia a dia, però s'aixeca sempre amb ganes i aquell que en el dia a dia té "petits problemes" i es submergeix en la sensació de que és la fi del món? El nostre estat d'ànim està influenciat pel que pensem, i segons com actuem podem tenir més o menys estrès.

Comparteixo les reflexions de la psicòloga Ciara Molina en un article publicat al diari ABC i titulat Diez pautas para eliminar nuestra basura emocional, en el que parla de diferents remeis per ser més positiu.

Gandhi, la pau és el camí

En aquests temps que corren és bo recordar de tant en tant frases que ens ajuden a créixer. Fa uns dies era l'aniversari de la mort de Gandhi i està bé recordar algunes frases que van quedar en la història. El recull Catorze en el seu article Gandhi, la pau és el camí.

Jo crido als meus fills

Volem ser perfeccionistes en tot i això no és possible! Hem de ser conscients. Ens costa molt assumir aquest fet. Ens passa a la feina i en la nostra vida quotidiana. Per posar un exemple, ens passa també amb els nostres fills. Volem arribar a l'excel·lència amb ells, però hem de saber també que som "personetes" que cometem errors. Us deixo un article que m'ha semblat interessant que es va publicar al blog Princesas y princesos i titulat Yo grito a mis hijos.

Por a perdre's alguna cosa

Anem de pressa a tot arreu i tenim la sensació de no tenir temps per a res. Patim constantment i no ens adonem que algunes de les coses que fem no tenen cap sentit en la nostra vida, i no obstant això ens perdem allò que des de la reflexió sí que li hauríem de dedicar temps. És la societat de la immediatesa i el superflu.Comparteixo un article de l’amiga Jenny Moix publicat a El País i titulat Miedo a perderse algo.

10 falsos mites sobre l'ansietat

Per a molts de vosaltres, els caps de setmana o les vacances com les que hem passat són un bona oportunitat per trobar tranquil·litat i relax després de temps de pressió pel tipus de treball que puguem tenir. Sens dubte, és moment per treure'ns de sobre aquest estrès acumulat amb activitats que ajudin a això, però no ens enganyem, en molts casos el problema és de base. Si no fem res més, a la tornada tornarem a estar igual, és a dir entrarem de nou en aquest estat de pressió i ansietat que ens produeix el dia a dia laboral.

Comparteixo un article de Lindsay Holmes en el que parla del tema i que titula 10 falsos mitos sobre la ansiedad a El Huffington Post.

Per què has de deixar que els teus fills s'avorreixin

Ja arriben els reis! que diu la cançó, i com no podia ser menys és moment de demanar  tot el que hi hagi per estar contents, només faltaria !. Ai! Estem en aquesta societat algunes vegades hedonista on el plaer és el primordial i per això els demanem tot allò que ens proporcioni tota la satisfacció existent, i no està malament que consti. La vida són quatre dies i anem pel tercer. Però no només content amb això, també intentem donar tot allò als nostres. Sí, als fills! El papa o mama m'avorreixo ens posa dels nervis. Comparteixo un article interessant publicat a El País titulat Por qué debes dejar que tus hijos se aburran i escrit  per Ana Camarero.