Els missatges dels nostres gestos

Quan parlem o transmetem un missatge hem de saber que el nostre cos i els nostres gestos, i també el to de veu, volum, ritme ,etc intervenen i és bo saber-ho per que el missatge que volem transmetre arribi a on volem que arribi. ¡Ah! la importància de la comunicació no verbal per tenir aquella confiança que volem amb l'altre. Us deixo un article de Ferran Ramon-Cortés que parla sobre el tema  Los mensajes de nuestros gestos.

El doctor. Ejemplo de empatía

Com es deia en el post d’aquesta semana, la empatía es molt important en qualsevol aspecte de relació a la nostra vida. Us mostro un vídeo que diu coses!!!

Us desitjo un molt bon dia amb molta empatía!

Poden els doctors aprendre a ser empàtics?

Està clar que quanta més empatia es millora molt més la comunicació amb l'altre. Crec que tots i totes podem compartir aquesta opinió. Ja sabeu que això de l'empatia tracta de posar-se en les sabates de l'altre. També m'atreviria a dir que l'experiència és un grau, i hi ha determinades professions que ajuden a desenvolupar-la. Estant en contra de totes les generalitzacions, si que és cert que algunes vegades ens trobem amb professionals que tenen una total absència d'empatia, quan en el fons el treball que realitzen hauria de tenir-la en compte. 

Comparteixo un article del psicòleg David Aparicio en la web Psyciencia titulat ¿Pueden los doctores aprender a ser empáticos?, i amb tot el respecte als meus amics i amigues del mon sanitari.

Count on me

La nostra companya Marta Martínez ens recomenava aquesta cançó del Bruno Mars i com diu ella aquesta cançó “parla de l'amistat, d'aquella que si tens la sort de trobar és per sempre, i que quan l'escolto em puja l'ànim!!”. Gràcies Marta per compartir!!!!

Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".

Fish!

Una altre que és un clàsic!!. Es diu Fish! La eficacia radica en su capacidad de motivación. Està molt bé! Espero que us agradi!. Un resum? aquí està...

"¿Tiene algo que ofrecer un mercado callejero a una multinacional con problemas? Mary Jane, una ejecutiva de esa empresa, descubrirá que sí, y mucho. El departamento en que ella trabaja es temido y odiado por todos los demás empleados de la empresa. ¿Por qué? Porque en él todo se atasca y se retrasa. Además, el personal que trabaja ahí parece perpetuamente malhumorado o desinteresado en hacer bien su tarea. Sin embargo, Lonnie el pescadero o cualquiera de los demás vendedores no sólo parece que estén pasándoselo bien, sino que, además, los clientes están encantados y es la pescadería que más vende. Siguiendo los consejos de Lonnie, Mary Jane logrará infundir motivación a su departamento y logrará que deje de ser el basurero tóxico, como lo calificaban el resto de compañeros. La historia de Fish! y los principios en ella expuestos muestran cómo renovar el interés de los empleados que realizan funciones administrativas, de tipo logístico y de apoyo a los departamentos estrella de la empresa. Los autores conocen y aplican la profunda necesidad que todos tenemos de sentir que lo que hacemos importa, que contribuye al éxito de la empresa y al deseo de disfrutar de nuestro trabajo. Este libro va a ser una gran ayuda para quien desee redefinir cómo siente y opina acerca de su trabajo; porque gracias a estos consejos descubrirá que puede encontrar satisfacción y diversión en su vida laboral cotidiana."

L'art de discutir

No estem acostumats a discutir. La discussió en si hauria de ser enriquidora a l'hora de buscar solucions. Quan parlem de discutir, ens deixem portar per les emocions i en lloc de centrar-nos en construir, ens centrem més en el problema, acabant per criticar "destructivament" a l'altre. I aquí comencen els problemes! Potser perquè ho rebem com un atac personal, i potser també perquè qui critica, realment ho fa amb la intenció de fer mal a l'altra persona.

Comparteixo un article de Francesc Miralles publicat a El País semanal i titulat El arte de discutir a on es parla sobre el tema.