No estem acostumats
a patir, i és que no ens han educat per això. Sembla que només estem per
aquelles emocions "positives" que ens toca patir, no sabem que fer.
Ens costa tenir mecanismes per superar el patiment, i un d'ells és sens dubte
els aprenentatges que podem obtenir de les experiències. 
Crec que tothom estarà d’acord en que ens hem de rodejar de persones que
ens aportin felicitat i intentar “eliminar” de la nostra vida a aquelles
persones toxiques que tenen como a objectiu treure’t tota l’energía. Hem
d’aprendre a detectar quines persones del nostre voltant son d’un grup o de
l’altre. Comparteixo un article que va sortir a El periódico i escrit pel
psicòleg Tomás Navarro titulat Gente tóxica.
M’agrada el Mario Alonso Puig. Té una manera
d’explicar les coses que fa que sigui fàcil pel qui l’escolta. Aquest llibre
que us recomano avui és un exemple. Parla de diferents claus que ajuden a ser
optimista. Us deixo un resum: “El Cociente agallas, de Mario Alonso Puig, autor
de otras obras de autoayuda como Reinventarse o Vivir es un asunto
urgente, es una amena indagación que nos pone al día de los últimos
descubrimientos científicos que demuestran que con fe, esfuerzo y voluntad
podemos, a cualquier edad, entrenar nuestro cerebro para aprender a ser
optimistas, a minimizar los fracasos y a alcanzar el éxito. Algo para lo que
resulta muy conveniente familiarizarnos con este manual que ayuda a acrecentar
nuestro potencial y a emprender nuevas iniciativas venciendo los temores que
nos frenan. El Cociente agallas ha sido galardonado con el Premio Espasa de
Ensayo de 2013. Llegar a ser feliz es la meta que persigue todo ser humano.
Para ello, la mayoría de las veces, es necesario cambiar aspectos profundos de
nuestra vida. Ello implica salir de nuestra zona de confort, aquello que nos es
conocido y familiar, para adentrarnos a explorar un nuevo territorio, el de
nuestro auténtico potencial.”
El dia a dia ens menja, i la pressió que cada vegada més sentim en l'àmbit
laboral per exemple, ens fa que actuem d'una manera algunes vegades
irreconeixible, i és que ens coneixem poc i ens sembla normal qualsevol tipus
de reacció que tenim amb els altres. No ens adonem i no li donem importància
que en algunes ocasions l'estrès ens pot. Ens sembla normal! i no sabem que hi
ha diferents eines per poder gestionar aquest estrès.